lunes, mayo 28, 2012

L'Alderique espubliza una Gramática Básica Llïonesa

Guei la Xana tá gayoleira, l’Asociación L’Alderique pal estudiu y desendolque la Llingua Llïonesa, de la qu'ente outros la Xana ye "Sociu fundaor" fina d'inaugurare la sua páxina gueb qu'apaez na lligazón darréu: www.lengualeonesa.es.

Nesa páxina, podedes alcontrare, pul momentu, los sigientes apartaos:
  • Los Finxos l’Asociación.
  • Una Gramática Básica Llïonesa.
  • Un dicionariu llïonés-castellano y castellano-llïonés que, pul momentu, cuenta cun 6.015 pallabras.
  • Una riestra d’espresiones y peculiaridaes de la nuesa llingua
La Gramática fou recopilada pur Manuel Sánchez, cuna collaboración de Charo Martínez y Alicia Valmaseda, (ye dicire pul Secretariu l'Asociación cul sofitu la Presidenta y l'Ayalgeira) y puede consultase tantu en llïonés cumu en castiellán.

Tantu'l dicionariu cumu l'apartau d'Espresiones, dirán siendu ampliados nel futuru y, dende L'Alderique asperamos qu’estas ferramientas seyan d’utilidá a tolas presonas interesadas nel estudiu, esporpolle y espardimientu la Llingua Llïonesa.

Pa cualisquiera comentariu ou consulta podedes contautare cun nosoutros na direición de correyu: asociacionalderique@gmail.com

7 comentarios:

Tobogan dijo...

No vale de mucho si no se difunde. Habría que iniciar una wikipedia en leonés, pero hace falta que mucha gente se comprometa y edite artículos.

XanaLlión dijo...

Home, presonalmente creigu que tóu ye mui necesariu peru ensín gramática y ensín dicionariu ye mueitu más abegosu entamar escribire, seya nuna Wiki, seya nun bloge, seya, cenciellamente, en FB.

Unknown dijo...

Paez bona idea Xana, pero solu vere los dous puntines percima la i ya faime vergoña p'averarme a la páxina. Esi llïonés que daquién emplega comu ferramienta política nun tien un res a vere cona llingua de nueso. Sicasí allegrame que surdan ñiciativas comu esta y camiento que ta fecha cona meyor de las intenciones.

XanaLlión dijo...

Gandaya, gracias pula reconocencia de qu'esti llabor tá feichu cuna miyor las intenciones.

Ensín embargu nun pueu deixare de dicite que'l emplegu la llingua cumu ferramienta política nun tien un res de vere cun nos.

Las gramáticas de tolas llinguas son convenciones d'unas reglas que pueden camudare cul tiempu y dicire qu'una gramática "nun tien un res a vere cona llingua de nueso" cuandu tamos falandu d'una llingua tresmitida cuasi n'esclusiva oralmente, ye un poucu "aventurau" ¿nun creyes?

Podemos discutire sobru la convención que caún prefiera peru nun creigu que naide puede escalificare a l'outru.

Lu que presonalmente me fai, nun séi si vergonna ou perplexidá, ye gueyare l'usu, na llingua llïonesa, de las reglas ortográficas d'outra. Esu nun puede aceutase nuna llingua seria purque sedría aceutare'l sometimientu a esa outra llingua en vuelta de caltenere la rïalidá que dambas llinguas tienen un orixe común (el llatín) poru caúna desendolca las suas propias normas direutamente dende la llingua d'orixe.

Unknown dijo...

Xana, ye que'l llionés non ye una llingua desasemeyada del Mirandés o l'asturianu. ¿Cómu puedes dicire que asturianu y lliones son dos llinguas extremadas? ¿Qué finxu filolóxico tien esu? Ye comu dicire que l'andaluz tien un orixen extremau al castellán, pues non, son diferencias dialeutales.

Faete perplexidá el mieu xeitu d'escribire. Ye que nun sigo las normas de naide, nin las vuesas nin las de l'Alla. Nin una ni l'otra non reflexan la rialidá de las diferentes variedaes dialeutales de nuesa llingua. Yo deprendí a falar con mia güela na montaña oriental. Ye por esu qu'esta gramática nun me termina de prestar.

Pa mi ye un erru una gramática única pal lliones que ya ta bien arrequexau na nuesa provincia. Ye necesariu un'andecha común que desendolque nuna gramática axebrá conas diferentes variedaes dialeutales y comu finxu pa meyor desendolque de la llingua.

Pero vuelvo a dicir que ye la mio opinión y que d'otra miente creo que ficisteis un llabor bonu (llabor fechu bien parez)que facía falta dende va bien de tiempu.
Si la xente pescancia que estu ye una llingua, que tien bien d'escritos, una gramática y un diccionariu, pasu ente pasu perderá el miedu a sere nomau de paletu o radical y sintirá argullu de falare'l romance más antiguu de Hespaña.

Unknown dijo...

Pesie a las nuesas diferencias d'opinión prestaríame collaborar na midía que sea posible, recoyendo expresiones y pallabras pal diccionariu.
Puedes escribime a leonaesgaya@gmail.com
Un abrazu.

XanaLlión dijo...

Non Gandaya, creigu que you nun supi desplicame ou tu nun pescanciasti lu que you dixera.

Cuandu dixi " na llingua llïonesa, de las reglas ortográficas d'outra" nun taba falandu nin de l'asturianu, nin del mirandés. Taba falandu del castiellán pula bona razón que ponere "u" tres la "g" enantias de "e" ou "i" y ponere puntines sobru la "u" pa prenunciala, son duas normas castiellanas que nun tienen sentíu dalu nel llïonés.

Pregón del I Encuentro de Cultura Tradicional "Valle de Gordón"

La Pola de Gordón, 14 de mayo de 2022 Buenas tardes: Es para mí un gran honor pregonar este I Encuentro de Cultura Tradicional “Valle de...