viernes, junio 04, 2010

MANIFÈST PERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN

Van deillos días que la mía collacia María Lluïsa, catalana de nacencia, vivencia y querencia, y namorada las llinguas (amás del catalán ya'l castiellan fala'l francés, aragonés y aranés) unvióume'l manifiestu pa la llingua aranesa, escritu lóxicamente n'aranés.

Cumu'l mieu bloge tá dedicáu cimeiramente a la llingua llïonesa peru tamién a tolas llinguas minorizadas, deixuvos el testu n'aranés animánduvos a facere'l esfoutu de pescancialu. Tolas llinguas y los sóus falantes tien los mesmos dreichos, nun hai llinguas miyores y piores y paga la pena tentare de sabere un poucu más de la cultura y la llingua los nuesos vicinos.


MANIFÈST PERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN

Era tramitación parlamentària deth "Projècte de Lei der Aranés" ei un hèt istoric entà Aran. Era aprobación d'aguest projècte de lei a de supausar entar aranés, occitan d'Aran, era oportunitat de superar ua situación plan preocupanta que l'amie entara sua desparicion.

Totun, e pr'amor des notícies publicades enes mieis de comunicación e des declaracions realizades per part de diuèrsi collectius e persones, e des contunhes mòstres de confusion sus era oficialitat dera lengua, d'ençà era aprobación der Estatut d'Autontomia de Catalonha de 2006 es signants d'aguest manifèst volem, de manèra unanima, fixar es punts que seguissen:
  • Aran reconeish era sua occitanitat culturau e lingüistica. Er aranés ei era varietat der occitan pròpria d'Aran e de Catalonha.

  • Aran defen era unitat dera lengua occitana.

  • Era lengua occitana non dispause actuaument de cap "occitan estandard o referenciau", acceptat peth conjunt deth territòri lingüistic occitan ne pes institucions corresponentes, e per tant son aguest territòri e aguestes institucions es que determinaràn d'amiar enta dauant eth procès de convergéncia.

  • Eth Parlament de Catalonha a de preservar es drets des ciutadans e ciutadanes de Catalonha, en aguest cas, des ciutadans e ciutadanes deth sòn territòri que parlen aranés.

  • Correspon ath conjunt d'Occitània crear era autoritat lingüistica de referéncia.

  • Era varianta der occitan qu'ei oficiau en Catalonha ei er aranés.

  • Es recorsi de tot tipe e mieis economics qu'era Generalitat de Catalonha, o d'auti poders publics de Catalonha, acòrden méter a disposición dera recuperación, promoción, normalización e trabalhs sus era unitat o unificación dera normativa dera lengua occitana en generau, o aqueri adreçadi a arténher un occitan "estandar o referenciau" an d'ester liuradi o canalizadi a trauès, o en estreta collaboracion, damb eth Conselh Generau d'Aran e es Institucions academiques araneses. Atau donc, damb aguesta lei era Generalitat de Catalonha a d'ajudar a convertir a Aran, a trauès des sues institucions publiques en caplòc dera labor que se volgue amiar a tèrme ena Occitània de dehora de Catalonha.
Aran demore qu'es representants deth Parlament de Catalonha sàpien escotar era demana des ciutadanes e ciutadans d'Aran, que tanben ne son de Catalonha, en tot hèr a prevàler era responsabilitat e era coeréncia, e confie que saberàn amiar entà deuant ua lei tant importanta entath futur dera lengua propria d'Aran."

No hay comentarios: