Una hestoria olvidada

El pasáu martes, Xineiru y 19, apresentóuse nel Muséu Marítimu de Barcelona, un llibru cul títulu "Naufragio"

Nesi llibru, l'autor Francisco García Novel, cuentanos la hestoria, de la que guei naide s'alcuerda, de l'hundimientu'l "Príncipe d'Asturias". Ye una hestoria curiosa peru son las cabeiras frases del reportax lu que chamóu l'atención de la Xana.

Braeiramente las presonas tenemos poucas alcordancias del pasáu, sobru tóu si nun nos interesan, peru creigu que to@s sedríamos miyores si caviláramos sobru'l nuesu pasáu cumu pueblu d'emigración enantias de xulgare las xentes que chegan d'outras tierras getandu un futuru miyor pa los sous fiyos.

Tou nidiamente d'alcuerdu que los emigrantes nun tien de tenere más dreichos que nosoutros (cousa que produzse en dalgunos casos) y que la delincuencia tien de sere persegida seyan quienes seyan los delincuentes peru la mayor parte los emigrantes solu quieren vivire miyor trabayandu y aforrandu pa'l futuru.

Ya ensin más vos deixu l'artículu, robráu pur Sonia García García, qu'atoupéi nel enllaz darreú del "Periódico de Cataluña":

http://www.elperiod ico.cat/default. asp?idpublicacio _PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK= 679361&idseccio_PK=&h=100119

«El naufragi del ‘Titanic’ espanyol està oblidat i sense explicació»

El vapor 'Príncipe de Asturias'

Francisco García Novell investigava sobre el final de la flota espanyola de l’almirall Cervera a Cuba quan va ensopegar amb una història que el va seduir tant com per escriure Naufragio, novel•la que presenta avui al Museu Marítim, amb Rosa María Calaf i el delegat de la Societat Geogràfica Espanyola Juan Corona.

– ¿Quan es va enfonsar el vapor Príncipe de Asturias?
– El 5 de març del 1916, davant de l’illa brasilera de Sant Sebastià. Era el més modern i luxós d’Espanya i un dels més grans d’Europa, de la companyia Pinillos. Portava 500 passatgers a bord

–¿És el Titanic espanyol?–Sí. Tots dos tenien una gran capacitat. La diferència és que el naufragi del Titanic va durar moltes hores i el del Príncipe només cinc minuts.

–Són vaixells de llegenda.
–Sí. Es van presentar com dos navilis insubmergibles i tant l’un com l’altre són al fons del mar.

– ¿Què li va interessar de la història?
– Que cinc o sis tripulants, ferits i amb una barca de salvament, van rescatar 148 passatgers, als quals van portar a la costa. El naufragi ha quedat sense explicació i fins i tot ha desaparegut de les efemèrides de la premsa.

– ¿Què explica en el seu llibre?
– La travessia del 1916 i la història de l’avi de Teresa, que va morir en el naufragi. La seva àvia va voler suïcidar-se ofegant-se en el mar. Després, hi ha molt d’invenció, de novel•la.

– ¿Què és veritat i què és mentida al voltant del vapor?
– Existeix el mite que portava or per finançar la revolució de Zapata a Mèxic. Però és cert que hi viatjava gent rica i que les caixes de cabals anaven plenes de joies i diners.

– Segueix havent-hi naufragis, però ara ja no són grans notícies.
– Passen amb relativa freqüència a l’Índic i els que viatgen són pobres. En el cas que ens ocupa eren milionaris de l’època.

– També hi viatjaven immigrants.
– Sí, viatjaven en tercera classe. Això em va animar a escriure, perquè ara que estem vivint una immigració al revés, s’ha de tenir en compte que quan cinc milions d’espanyols van viatjar a Amèrica van ser acollits amb els braços oberts. N’hauríem d’aprendre.

– ¿Hi havia catalans?
– La majoria dels tripulants vivien a la Barceloneta i molts passatgers eren catalans. Els néts i besnéts d’aquests viatgers es reuniran avui per primera vegada.