martes, noviembre 04, 2014

Una hestoria

Cuntarei-vus una hestoria:
matarán-nus.

Esbarrumbarán la nuesa tierra,
matarán-nus.

Afugarán la nuesa tsingua,
matarán-nus.
Amurniarán al nuesu pueblu:
matarán-nus.

Etsus,
lus que nus matanun,
matarán-nus más entuvía.

La verdá ia que yá nus matanun,
que afuracanun la nuesa tierra,
que esbabachanun la nuesa tsingua,
que yá nus amurnianun,
que seguirán matandu.

Cuntarei-vus una hestoria.
Cuntarei-vus la mía hestoria.

Cuandu nus maten
you direi,
outra vuelta,
que nós somos un pueblu astur,
que hai una tsingua mui guapa,
que hai unus verdes vatses.

Cuntarei-vus una hestoria:
Después de que nus maten,
nus afueguen,
nus esanicien,
nus esbarrumben,
nus asussañen,
nus esturtachen,
nus esfuetsen,
nus pisen,
nus achaguen,
nus entierren,
nus olviden,
después de que nus maten
xubirei
a las casas fundidas
glacharei
diciendu:
“Harmanus,
güei ía el día primeiru,
¡FAIGAMUS OUTRA VUELTA
EL NUESU PUEBLU!”

Roberto González-Quevedo González

No hay comentarios:

Alzái, alzái llïoneses

Eiquí tamos, nesta Praza de la ciudá de Llión pa removere concencias, neste tiempu de Pasión. Venimos daivos la nnuncia, una vuelta ...