Van deillos días que la mía collacia Mercé, m'unvióu una nueva subre'l patrimonnu industrial catalán. Ye braeiramente dolorousu gueyare cumu nu que cinca'l patrimoniu tá esqueicíu ya annoxau en tola "piel de toru", anque la situación en Catalunya ye mueitu miyor que nel Reinu de Llión y la sensibilida pula cultura y la identidá que tien los políticos eillí nun tien un res que vere cunu que podemos asperare de los "nuesos" políticos.
De tolas maneiras ye vergonnosu gueyare los sueldos los políticos y las xubilaciones d'ouru que yes quedan cotizandu namái siete annos, esu pur nun falare de los sueldos pur cesantías que reciben.
Esgraciadamente la cultura na península, seya onde seya, nun ye una priocupación cimeira y que nun digan que ye caru purque lu braeiramente costosu ye caltenere tantu pailán, cun tolu que cobran pur nun facere un res podríamos tenere'l nuesu patrimonnu perfeutamente protexiu.
De tolas maneiras ye vergonnosu gueyare los sueldos los políticos y las xubilaciones d'ouru que yes quedan cotizandu namái siete annos, esu pur nun falare de los sueldos pur cesantías que reciben.
Esgraciadamente la cultura na península, seya onde seya, nun ye una priocupación cimeira y que nun digan que ye caru purque lu braeiramente costosu ye caltenere tantu pailán, cun tolu que cobran pur nun facere un res podríamos tenere'l nuesu patrimonnu perfeutamente protexiu.
Trist final per a “La Pelleria” de Mollet del Vallès
L’antiga “Teneria Moderna Franco-Española”, coneguda popularment com “La Pelleria”, té els dies comptats. L’ajuntament de Mollet del Vallès, que ja n’havia declarat el seu estat ruïnós després d’haver patit un incendi, l’actuació indiscriminada de grups okupes i, finalment, l’espoli de les bigues estructurals de l’edifici, han obligat, per motius de seguretat i salubritat pública, a prendre aquesta lamentable decisió.
Des del seu tancament, l’any 2007, aquest trist futur era del tot previsible per les actuacions il·legals que si havien realitzat, per la negligència de la propietat davant la conservació de l’edifici i per la lentitud de l’administració en respondre de forma ràpida i efectiva davant aquest “atemptat” al patrimoni industrial local i català. Amb l’enderroc Mollet perd definitivament un dels seus elements patrimonials més importants i el testimoni d’una de les empreses que marcà la vida industrial i obrera de la ciutat. Els seus orígens es remunten a l'any 1897, quan Octavio Lecante fundà una indústria de pells a Mollet del Vallès a partir d'unes instal·lacions de 1.800 m2 i una plantilla inicial de 15 treballadors. L’any 1911, mitjançant un acord de col·laboració tècnica i financera amb la casa francesa Anciens Etablissements Combe, l’empresa es convertia en “Tenería Moderna Franco-Española”, especialitzant-se en el blanqueig i adobament de pells destinades a la fabricació de sabates.
L’antiga “Teneria Moderna Franco-Española”, coneguda popularment com “La Pelleria”, té els dies comptats. L’ajuntament de Mollet del Vallès, que ja n’havia declarat el seu estat ruïnós després d’haver patit un incendi, l’actuació indiscriminada de grups okupes i, finalment, l’espoli de les bigues estructurals de l’edifici, han obligat, per motius de seguretat i salubritat pública, a prendre aquesta lamentable decisió.
Des del seu tancament, l’any 2007, aquest trist futur era del tot previsible per les actuacions il·legals que si havien realitzat, per la negligència de la propietat davant la conservació de l’edifici i per la lentitud de l’administració en respondre de forma ràpida i efectiva davant aquest “atemptat” al patrimoni industrial local i català. Amb l’enderroc Mollet perd definitivament un dels seus elements patrimonials més importants i el testimoni d’una de les empreses que marcà la vida industrial i obrera de la ciutat. Els seus orígens es remunten a l'any 1897, quan Octavio Lecante fundà una indústria de pells a Mollet del Vallès a partir d'unes instal·lacions de 1.800 m2 i una plantilla inicial de 15 treballadors. L’any 1911, mitjançant un acord de col·laboració tècnica i financera amb la casa francesa Anciens Etablissements Combe, l’empresa es convertia en “Tenería Moderna Franco-Española”, especialitzant-se en el blanqueig i adobament de pells destinades a la fabricació de sabates.
Façana de la nau principal de "La Pellería"
El Rellotge
Representació de la Indústria i el Comerç
La casa de direcció
Escala de la casa de direcció
Cartell publicitari
Interior de “La Pelleria”, en funcionament
Poc més tard es construïa el nou edifici industrial situat al carrer Indústria, a tocar de l’estació de França, sota la direcció del mestre d’obres Sebastià Mayol. El conjunt d’edificis, d’estil eclèctic amb naus allargades en planta baixa i pis i coberta a quatre vessants, conserva interessants mosaics al·legòrics a la indústria i el comerç. Amb la construcció de l’autopista de Barcelona a Girona ja es van enderrocar uns primers edificis del conjunt de l’empresa. Després de diferents vicissituds el setembre de 2007 l’empresa va tancar portes definitivament entrant l’edifici en aquest ràpid procés de degradació. Tot i així, l’any 2009, l’important conjunt del seu fons documental, format per documentació, imatges, pòsters, cartells publicitaris, dissenys, correspondència, llibres d’actes i comptabilitat, etc., va poder ser dipositat a l’arxiu municipal de Mollet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario