sábado, mayo 17, 2008

¡Cosas veredes, amigo Sancho!

La mía collacia María Lluïsa dende Barcelona, unvíame la información darreú que vos copiu (en catalán).

Ensin dulbia denguna, prestariame asgaya que'l llïonés tuviera la mesma reconocencia que'l catalán peru nun deixa de ser estrañu que'l Parlamentu Urupeyu quiera pechare la gueb que tien fecha la torna'l catalán de la sua gueb.

www.europarl.cat

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut. Per tant, passeu si us plau aquesta informació als vostres contactes: com més visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!

(*) Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès amb només uns 300.000 parlants tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

1 comentario:

Mº Lluïsa dijo...

Gràcies Llicia per les teves paraules i per la divulgació que has fet de les inquietuts escrites en la present noticia. T’escric en català la meva llengua materna.

Personament, crec que no és el domini d'una llengua sobre d'un altre llengua el que uneix persones sino la voluntat de respectar a l'altre, concientment, interessar-se per les seves costums, viure les seves inquietuts, emocionar-nos amb les seves vivències i experiències, tractar-nos com AMICS.
---
Gràcies Llicia tàs tues paraules e tàra divulgacion qu’as hèt des inquietudi escriti ena present noticia. T’escriui en occità-aranés, qu’ei ua auta lengua des mens auant-passadi e també era lengua doça des trovadors occitans medievaus...

Personaument, creigui que non ei eth domini d’ua lengua dessús auta lengua eth que unís persones senon era voluntat de respectar ar aute, concientament, en tot interesar-se pes sues costums, viuer es sues inquietidi, esmovent-se damb es sues viuéncies e experiéncies, tractar-mos com AMICS.
---
Gracias Llicia por tus palabras y por la divulgación que has hecho de las inquietudes escritas en la presente noticia. Te escribo en castalleano que es otra de las lenguas de mis antepasados de mi familia.

Personalmente, creo que no es el dominio de una lengua sobre otra el que une personas sino la voluntad de respetar al otro, concientemente, interesarse por sus costumbres, vivir sus inquietudes, emocionarse con sus vivencias y experiencias, tratándonos como AMIGOS.

Saludos, Memòries, Salutacions,
Mª Lluïsa
Barcelona