La Conceyería de Cultura Llïonesa del Conceyu de Llión, a cargu del edil llïonesista Abel Pardo Fernández, cellebra pur segundu añu consecutivu'l Día de la Llingua Llïonesa na sua terceira edición.
Esti añu l'eventu tará basáu na rellación de la nuesa llingua cunas TIC's y pur eillu y cumu gran novedá, desenrollaranse charlas y alderiques al traviés de la rede, asina cumu una xornada informativa acerca de la necesidá d'un domiñu d'internet propiu pal nuesu idioma.
Si ta más que nidiu que la presencia de la llingua llïonesa y el sou interés medraran fondamente a lu llargu de los cabeiros años, destacable ye sobru tou'l sou usu nel campu de las TIC's, poru, la cellebración d'esti III Día de la Llingua Llïonesa tará centráu precisamente n'esi tarrén.
Al traviés de la páxina web de l'asociación PuntuLLI (www.puntuLLI.org) informarase a la sociedá de la importancia de la creyación d'un domiñu propiu pal pueblu llïonés y durante la xornada llevaranse a cabu charlas y coloquios na rede acerca de gramática, ensiñu, dicionarios, etc.
Nesi sen, deixuvos la Nota Prensa unviada pula Conceyería:
El Ayuntamiento de León celebrará, por tercer año consecutivo, el 'Día de la Llingua Llïonesa', en esta ocasión organizado a través de las Concejalías de Educación, Nuevas Tecnologías y Cultura Leonesa que dirige el leonesista Abel Pardo.
Treinta asociaciones agrupadas en colectivos como El Fueyu, El Toralín, puntuLLI, La Barda, ComunidáLlïonesa.YE o la Asociación de Profesores y Monitores de Llingua Llïonesa entre otros se darán cita en este día.
La Jornada, que tendrá un marcado componente tecnológico, se basará en la presencia de la lengua leonesa en el mundo de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación, así como las posibilidades que las TICs ofrecen para conocer, promocionar, enseñar y utilizar la lengua leonesa.
Abel Pardo, concejal responsable del área, ha destacado este lunes "la importancia de las nuevas tecnologías para la promoción y el desarrollo de las lenguas minorizadas, donde la lengua leonesa, día a día, va consiguiendo una presencia importante. En esta edición hemos querido mostrar esta realidad y lograr que, aún en mayor medida, la lengua leonesa esté presente en Internet".
En ese sentido, a través de la web www.puntuLLI.org se ofrecerá información sobre la creación de un dominio propio para la lengua y la cultura leonesa en Internet a la que pueden adherirse todos los internautas. Unido a ello, una de las principales actividades que se desarrollarán será la de la celebración de conferencias y coloquios en a red en las que se establecerán distintas ponencias relativas a gramática, enseñanza, diccionarios y toponimia en la que diferentes expertos de las organizaciones participantes celebrarán, a través de conexiones con chats y messenger, encuentros en la red con los internautas que participen, de tal manera que se pretende crear un núcleo de unión con el Leonés como protagonista en el que estén presentes más de cuatrocientas personas.
Año "espléndido para la lengua leonesa"
Con motivo del 'Día de la Llingua Llïonesa', el concejal Abel Pardo ha aseguradoque “este año ha sido especialmente bueno para la lengua leonesa. Hemos logrado que el idioma propio de los leoneses se pudiera aprender a comienzos de año en dos centros de nuestra capital, siendo ya en este curso dieciséis centros de enseñanza primaria de la ciudad de León los que ofrecen la materia de “Llingua y Cultura Llïonesa”, y por lo que se refiere a la enseñanza de adultos, sólo en León ciudad hemos logrado que se sobrepase el número de los cien matriculados, que en estos momentos disponen de cinco niveles”.
Respecto al uso del Leonés Pardo señaló que “es un hecho que el Ayuntamiento de León comienza a cumplir con las normativas de la Unesco y de la Unión Europea en materia de lenguas minorizadas”, indicando que “la web del Ayuntamiento de León ofrece ya información en lengua leonesa, al igual que las concejalías de Educación, Nuevas Tecnologías y Cultura Leonesa que utilizan con normalidad este idioma para favorecer y facilitar su uso entre los leoneses”.
Afayaivos nel Llagu la Xana, un piquennu requeixu de llibertá nel País Llïonés, onde podedes unviare los vuesos escritos na llingua de nuesu, la llingua llïonesa, primeira cun un testu escritu na península. Tamién alcontraréis eiquí testos n'outras llinguas minorizadas y nuevas sobru eillas. La Xana creye que chegare a pescanciar outras llinguas paga la pena de facere l'esfuerciu d'a lu menos lleelas.
martes, diciembre 30, 2008
domingo, diciembre 28, 2008
La Llei de Llengües es presentarà com a project de llei
Van deillos días que la Xana recibióu un correyu d'un collaciu aragonés cona nueva darréu. Cumu sabedes, l'aragonés alcuentra los mesmos problemas que'l llïonés y esu pesia tenere autonomía. De tolas maneiras nun deixa de chamare l'atención de la Xana el fechu que'l socialista Iglesias vaya proponere una "Llei de Llengües". ¿Fadrán lu mesmu eiquí los socialistas llïoneses agora que'l Estatutu que sofitonun cun tantu entusiasmu diz que'l llïonés tiene que tare protexiu o sedrán "buenos chicos" y asperarán que seya'l PP quien faga la propuesta?
Vraeiramente, nun creigu que Oscar López, tan castiellanu él y tan cortu de memoria que nun s'alcuerda qu'esiste la provincia de Llión, seya quien a promovere una Llei de Llinguas nesta comunidá birrexonal, cuandu él mesmu aceuta ensin dicire un res que falen de "CastillaLeón" que ye dalgu que nun esiste.
El PSOE llançarà la Llei de Llengües des del seu grup a les Corts sense suport del PAR. És el primer projecte legislatiu que divideix els socis del Govern autonòmic en no poder arribar a un acord per la voluntat d’Iglesias en impulsar-lo i el vet radical de Biel. El PAR i el PP, mentrestant, aferrats a l’acientificidat i a la lingüística ficció, la qual cosa equival a dir que la terra és plana. Endavant il·lustrats! “La ignorància és la pijtor de les exclavituts” com va dir Juan Pio Membrado. O és la caçera del vot dels que no estimen la llengua pròpia?
http://finestro.wordpress.com/2008/12/16/la-llei-de-llengues-es-presentara-com-a-project-de-llei/
http://www.heraldo.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.33457/rel
Vraeiramente, nun creigu que Oscar López, tan castiellanu él y tan cortu de memoria que nun s'alcuerda qu'esiste la provincia de Llión, seya quien a promovere una Llei de Llinguas nesta comunidá birrexonal, cuandu él mesmu aceuta ensin dicire un res que falen de "CastillaLeón" que ye dalgu que nun esiste.
El PSOE llançarà la Llei de Llengües des del seu grup a les Corts sense suport del PAR. És el primer projecte legislatiu que divideix els socis del Govern autonòmic en no poder arribar a un acord per la voluntat d’Iglesias en impulsar-lo i el vet radical de Biel. El PAR i el PP, mentrestant, aferrats a l’acientificidat i a la lingüística ficció, la qual cosa equival a dir que la terra és plana. Endavant il·lustrats! “La ignorància és la pijtor de les exclavituts” com va dir Juan Pio Membrado. O és la caçera del vot dels que no estimen la llengua pròpia?
Publicat en 16 Desembre, 2008 per graciaz
http://www.heraldo.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.33457/rel
lunes, diciembre 22, 2008
domingo, diciembre 07, 2008
Nacionalitats i regions dins de l’actual Nació espanyola
Van deillos meses qu'el mieu collaciu "Quimet" unvióume esti artículu qu'alcuentru braeiramente interesante sobru'l futuru d'Hespanna y las suas idegas d'un pais federal.
Entama l'articulu cuna referencia a la Costitución de 1978 qu'agora vien de cumplire 30 annos. Pur esu creigu que ye la data apropiada pa espublizalu.
Unvioume tamién el mapa que vos deixu. ¿A que ye prestosu?
Gracias fondeiras Quimet pul sufitu que das a la nuesa lluita purque'l Reinu de Llión siga esistiendu.
Llóxicamente, cumu Quimet ye de Blanes, l'artículu tá escritu en catalán. Na mía opinión paga la pena facere l'esfuerciu de pescancialu na llingua na que fou pensau.
Entama l'articulu cuna referencia a la Costitución de 1978 qu'agora vien de cumplire 30 annos. Pur esu creigu que ye la data apropiada pa espublizalu.
Unvioume tamién el mapa que vos deixu. ¿A que ye prestosu?
Gracias fondeiras Quimet pul sufitu que das a la nuesa lluita purque'l Reinu de Llión siga esistiendu.
Llóxicamente, cumu Quimet ye de Blanes, l'artículu tá escritu en catalán. Na mía opinión paga la pena facere l'esfuerciu de pescancialu na llingua na que fou pensau.
La Constitució espanyola de 1978 garanteix en el seu article 2, en el marc de “la indissoluble unitat de la Nació espanyola”, el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren.
Segons l’article 143.1, tenen dret a constituir-se en Comunitats Autònomes les regions històriques. Creades el 1833, substituint els antics regnes, i encara vigents, són pluriprovincials: Lleó, Galícia, Extremadura, Castella (Castella la Vella), Toledo (Castella la Nova), Bascònia, Aragó, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia, i les Illes Canàries (primerament una sola província); uniprovincials: Astúries, Navarra, i les Illes Balears i Pitiüses; i ciutats excloses de l’organització provincial: Ceuta i Melilla.
El dret a la iniciativa autonòmica es pot exercir per dues vies diferents: mitjançant l’article 143.2 o el 151. Independent de la via escollida, les regions històriques poden adoptar l’estatus de nacionalitat o de regió.
A través de l’article 143.2, la iniciativa autonòmica resideix en les Corporacions locals corresponents (que segons la disposició transitòria primera, pot ser substituïda pels òrgans col·legiats superiors preautonòmics si existeixen, en el cas de trobar-se en règim d’autonomia provisional). A més a més, les absté de celebrar referèndum tant per a la iniciativa autonòmica com per a l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia resultants.
Tot i així, segons l’article 144 i per interès general, les Corts Generals poden autoritzar la constitució d’una Comunitat Autònoma quan no superi el límit d’una província ni sigui una regió històrica (lletra a). Aquests són els casos de: Madrid (que es separà de Toledo), Cantàbria i la Rioja (que es separaren de Castella), i Múrcia. La conseqüència fou: Castella i Lleó (formada per Lleó i la resta de Castella), i Castella-la Manxa (formada per la resta de Toledo i la província d’Albacete, separada de Múrcia).
Pel que fa a les ciutats de Ceuta i de Melilla, segons la disposició transitòria cinquena, també es poden constituir en Comunitats Autònomes a iniciativa dels seus Ajuntaments, si, en els termes previstos en l’article 144.b, les Corts Generals autoritzen o acorden un Estatut d’Autonomia a territoris que no es trobin integrats dins de l’organització provincial. L’autonomia administrativa no l’assolirien fins a 1995 quan, segons l’article 144.c, que estableix la substitució per part de l’Estat de la iniciativa de les Corporacions locals a què es refereix l’article 143.2, les Corts Generals atorgaren a Ceuta i Melilla Estatuts d’Autonomia que les defineixen com a Ciutats Autònomes, a mig pas entre Municipis i Comunitats Autònomes. Les assemblees d’aquestes no tenen capacitat legislativa, tot i que poden fer Proposicions de Llei a les Corts Generals sobre llurs competències. Tenen la intenció de constituir-se en Comunitats Autònomes.
L’article 144.c també es va aplicar en la província de Segòvia. Aquesta havia format part de la preautonomia de Castella-Lleó. Després d’intentar accedir frustradament a l’autonomia uniprovincial (volia pertànyer només a Castella), anava a ser l’única província despenjada del procés de generalització autonòmica quedant com a província de règim comú (situació que no contempla ni prohibeix la Constitució). Açò donà lloc a que les Corts Generals, exercint la facultat que li atorga l’article 144.c de la Constitució en la defensa de l’interès general, incloguessin Segòvia dins de la ja constituïda Comunitat Autònoma de Castella i Lleó mitjançant una Llei Orgànica.
Les regions històriques amb una voluntat autonomista més latent poden accedir a l’autonomia a través del complex procés establert per l’article 151 de la Constitució, que requereix dos referenda: un per confirmar la iniciativa autonòmica, proposada per les Corporacions locals o l’òrgan preautonòmic corresponent; i l’altre per aprovar els resultants Estatuts d’Autonomia. La iniciativa autonòmica té de ser acordada en un termini de sis mesos i es poden reformar els estatuts per ampliar el sostre competencial sense deixar transcórrer el de 5 anys previst a l’article 148.2, ço que els dóna un avantatge competencial de sortida; és per ço que aquesta és l’anomenada “via ràpida”.
Es tenia previst que només accedissin a l’estatus de nacionalitat aquelles regions històriques que ja havien plebiscitat Estatuts d’Autonomia durant la II República com a regions autònomes: Catalunya, Bascònia i Galícia; per la qual cosa solen ser anomenades “nacionalitats històriques”, terme no contemplat per la Constitució (però sí pels estatuts gallec, valencià, balear i aragonès). Segons la disposició transitòria segona, llurs òrgans preautonòmics procedeixen a la iniciativa autonòmica sense el primer referèndum i immediatament en allò disposat en el 148.2. Andalusia accedí finalment a l’autonomia com a nacionalitat mitjançant l’article 151, sent l’única que va celebrar el primer referèndum, frustrat a Almeria (a causa de la potentíssima campanya del Govern en contra), que finalment fou inclosa a Andalusia per Llei Orgànica en funció del 144.c.
València accedí també com a nacionalitat però mitjançant l’article 143.2: sense referenda, però amb l’atorgament per part de l’Estat de la LOTRAVA, la LOTRACA en el cas canari, (article 149.3 de la Constitució), que les equipararen competencialment a les nacionalitats de la “via ràpida” del 151. Segons la disposició addicional primera, a Navarra, la LORAFNA, equivalent a l’Estatut, suposà un reamillorament foral.
No estic en contra del procés de generalització autonòmica, establert a la Constitució i anomenat popularment “cafè per a tots”. Qualsevol altra regió històrica d’Espanya té el mateix dret que les “nacionalitats històriques” a accedir a l’autonomia. Amb aquest article intento explicar i critico com es configurà l’actual mapa autonòmic, que no es correspon al de les regions històriques existents encara (el que la Constitució preveu com a mapa autonòmic en l’article 143.1). L’actual és el fruit de l’aplicació de l’article 144 en el context dels Pactes Autonòmics entre el Govern i el principal partit de l’Oposició. Uns pactes duts a terme amb l’excusa d’un suposat interès general, amb mètodes poc democràtics, amb l’impediment imposat pel Govern de la impossibilitat d’accedir més a l’autonomia per l’article 151 i, per tant, sense consultar democràticament els ciutadans de les regions històriques afectades.
En el marc de les successives reformes estatutàries, regions històriques que s’havien definit primerament com a regions, ho han fet definitivament com a nacionalitats. Aquests són els casos de les Illes Canàries, d’Aragó, i de les Illes Balears i Pitiüses. És probable que aquesta corrent no hagi finalitzat encara. Ara bé, és impossible que les Comunitats Autònomes que no es corresponen amb una regió històrica, es puguin definir alguna vegada com a nacionalitats. Només en el marc de reformes dels límits autonòmics que permetin canviar l’actual mapa autonòmic (que per molt que diguin no està tancat) per ajustar-lo al mapa de les regions històriques, combinat amb reajustaments dels límits provincials externs d’aquestes (que ja van canviar els límits dels regnes espanyols a principis del segle XIX) serà possible que les regions històriques es puguin definir com a nacionalitats. Aquest hauria de ser el pas previ a una reforma constitucional que iniciés el procés de construcció d’una Espanya federal. No hem d’oblidar que nacionalitat és un eufemisme de nació, és a dir, significa el mateix que aquesta però no té la mateixa força legal; i açò és així perquè la Constitució intenta reconèixer (frustradament) la diversitat nacional d’Espanya dins d’una única nació.
L’Estat de les Autonomies no ha estat un fracàs, però tampoc és la solució definitiva per a l’articulació d’Espanya. L’Estat autonòmic, aquesta segona transició inacabada, té de servir per continuar implantant, cada vegada amb més convicció, una cultura federal que permeti deixar d’identificar Espanya amb Castella. Només havent-hi aquesta cultura federal podrem assolir el monarquia federalisme simètric com a mitjà definitiu per vertebrar la plurinacionalitat d’Espanya.
Segons l’article 143.1, tenen dret a constituir-se en Comunitats Autònomes les regions històriques. Creades el 1833, substituint els antics regnes, i encara vigents, són pluriprovincials: Lleó, Galícia, Extremadura, Castella (Castella la Vella), Toledo (Castella la Nova), Bascònia, Aragó, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia, i les Illes Canàries (primerament una sola província); uniprovincials: Astúries, Navarra, i les Illes Balears i Pitiüses; i ciutats excloses de l’organització provincial: Ceuta i Melilla.
El dret a la iniciativa autonòmica es pot exercir per dues vies diferents: mitjançant l’article 143.2 o el 151. Independent de la via escollida, les regions històriques poden adoptar l’estatus de nacionalitat o de regió.
A través de l’article 143.2, la iniciativa autonòmica resideix en les Corporacions locals corresponents (que segons la disposició transitòria primera, pot ser substituïda pels òrgans col·legiats superiors preautonòmics si existeixen, en el cas de trobar-se en règim d’autonomia provisional). A més a més, les absté de celebrar referèndum tant per a la iniciativa autonòmica com per a l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia resultants.
Tot i així, segons l’article 144 i per interès general, les Corts Generals poden autoritzar la constitució d’una Comunitat Autònoma quan no superi el límit d’una província ni sigui una regió històrica (lletra a). Aquests són els casos de: Madrid (que es separà de Toledo), Cantàbria i la Rioja (que es separaren de Castella), i Múrcia. La conseqüència fou: Castella i Lleó (formada per Lleó i la resta de Castella), i Castella-la Manxa (formada per la resta de Toledo i la província d’Albacete, separada de Múrcia).
Pel que fa a les ciutats de Ceuta i de Melilla, segons la disposició transitòria cinquena, també es poden constituir en Comunitats Autònomes a iniciativa dels seus Ajuntaments, si, en els termes previstos en l’article 144.b, les Corts Generals autoritzen o acorden un Estatut d’Autonomia a territoris que no es trobin integrats dins de l’organització provincial. L’autonomia administrativa no l’assolirien fins a 1995 quan, segons l’article 144.c, que estableix la substitució per part de l’Estat de la iniciativa de les Corporacions locals a què es refereix l’article 143.2, les Corts Generals atorgaren a Ceuta i Melilla Estatuts d’Autonomia que les defineixen com a Ciutats Autònomes, a mig pas entre Municipis i Comunitats Autònomes. Les assemblees d’aquestes no tenen capacitat legislativa, tot i que poden fer Proposicions de Llei a les Corts Generals sobre llurs competències. Tenen la intenció de constituir-se en Comunitats Autònomes.
L’article 144.c també es va aplicar en la província de Segòvia. Aquesta havia format part de la preautonomia de Castella-Lleó. Després d’intentar accedir frustradament a l’autonomia uniprovincial (volia pertànyer només a Castella), anava a ser l’única província despenjada del procés de generalització autonòmica quedant com a província de règim comú (situació que no contempla ni prohibeix la Constitució). Açò donà lloc a que les Corts Generals, exercint la facultat que li atorga l’article 144.c de la Constitució en la defensa de l’interès general, incloguessin Segòvia dins de la ja constituïda Comunitat Autònoma de Castella i Lleó mitjançant una Llei Orgànica.
Les regions històriques amb una voluntat autonomista més latent poden accedir a l’autonomia a través del complex procés establert per l’article 151 de la Constitució, que requereix dos referenda: un per confirmar la iniciativa autonòmica, proposada per les Corporacions locals o l’òrgan preautonòmic corresponent; i l’altre per aprovar els resultants Estatuts d’Autonomia. La iniciativa autonòmica té de ser acordada en un termini de sis mesos i es poden reformar els estatuts per ampliar el sostre competencial sense deixar transcórrer el de 5 anys previst a l’article 148.2, ço que els dóna un avantatge competencial de sortida; és per ço que aquesta és l’anomenada “via ràpida”.
Es tenia previst que només accedissin a l’estatus de nacionalitat aquelles regions històriques que ja havien plebiscitat Estatuts d’Autonomia durant la II República com a regions autònomes: Catalunya, Bascònia i Galícia; per la qual cosa solen ser anomenades “nacionalitats històriques”, terme no contemplat per la Constitució (però sí pels estatuts gallec, valencià, balear i aragonès). Segons la disposició transitòria segona, llurs òrgans preautonòmics procedeixen a la iniciativa autonòmica sense el primer referèndum i immediatament en allò disposat en el 148.2. Andalusia accedí finalment a l’autonomia com a nacionalitat mitjançant l’article 151, sent l’única que va celebrar el primer referèndum, frustrat a Almeria (a causa de la potentíssima campanya del Govern en contra), que finalment fou inclosa a Andalusia per Llei Orgànica en funció del 144.c.
València accedí també com a nacionalitat però mitjançant l’article 143.2: sense referenda, però amb l’atorgament per part de l’Estat de la LOTRAVA, la LOTRACA en el cas canari, (article 149.3 de la Constitució), que les equipararen competencialment a les nacionalitats de la “via ràpida” del 151. Segons la disposició addicional primera, a Navarra, la LORAFNA, equivalent a l’Estatut, suposà un reamillorament foral.
No estic en contra del procés de generalització autonòmica, establert a la Constitució i anomenat popularment “cafè per a tots”. Qualsevol altra regió històrica d’Espanya té el mateix dret que les “nacionalitats històriques” a accedir a l’autonomia. Amb aquest article intento explicar i critico com es configurà l’actual mapa autonòmic, que no es correspon al de les regions històriques existents encara (el que la Constitució preveu com a mapa autonòmic en l’article 143.1). L’actual és el fruit de l’aplicació de l’article 144 en el context dels Pactes Autonòmics entre el Govern i el principal partit de l’Oposició. Uns pactes duts a terme amb l’excusa d’un suposat interès general, amb mètodes poc democràtics, amb l’impediment imposat pel Govern de la impossibilitat d’accedir més a l’autonomia per l’article 151 i, per tant, sense consultar democràticament els ciutadans de les regions històriques afectades.
En el marc de les successives reformes estatutàries, regions històriques que s’havien definit primerament com a regions, ho han fet definitivament com a nacionalitats. Aquests són els casos de les Illes Canàries, d’Aragó, i de les Illes Balears i Pitiüses. És probable que aquesta corrent no hagi finalitzat encara. Ara bé, és impossible que les Comunitats Autònomes que no es corresponen amb una regió històrica, es puguin definir alguna vegada com a nacionalitats. Només en el marc de reformes dels límits autonòmics que permetin canviar l’actual mapa autonòmic (que per molt que diguin no està tancat) per ajustar-lo al mapa de les regions històriques, combinat amb reajustaments dels límits provincials externs d’aquestes (que ja van canviar els límits dels regnes espanyols a principis del segle XIX) serà possible que les regions històriques es puguin definir com a nacionalitats. Aquest hauria de ser el pas previ a una reforma constitucional que iniciés el procés de construcció d’una Espanya federal. No hem d’oblidar que nacionalitat és un eufemisme de nació, és a dir, significa el mateix que aquesta però no té la mateixa força legal; i açò és així perquè la Constitució intenta reconèixer (frustradament) la diversitat nacional d’Espanya dins d’una única nació.
L’Estat de les Autonomies no ha estat un fracàs, però tampoc és la solució definitiva per a l’articulació d’Espanya. L’Estat autonòmic, aquesta segona transició inacabada, té de servir per continuar implantant, cada vegada amb més convicció, una cultura federal que permeti deixar d’identificar Espanya amb Castella. Només havent-hi aquesta cultura federal podrem assolir el monarquia federalisme simètric com a mitjà definitiu per vertebrar la plurinacionalitat d’Espanya.
Joaquim Verde i Llorente
miércoles, diciembre 03, 2008
Cursos d'Hibiernu: Indumentaria ya hestoria
Dende la Conceyería de Cultura Llïonesa del Conceyu de Llión, unvíanme l'información darréu subre los Cursos d'Hibiernu qu'escomenzarán la selmana que vien. Debido a las poucas plazas ufiertadas, ye precisu confirmare cuantu antes la matrícula'l cursu.
Pa más información contautare cul teléfonu 987 344 383 (Miguel Escanciano) dende las 9,00 ata las 14,00 horas
BAILLE, INDUMENTARIA Y COSTUMES NEL VALLE'L BERNESGA
Ponente: JAVIER EMPERADOR
Duración: 10 horas
Datas: Avientu y 9, 10, 16 y 17, 2008
Horariu: De 19,00 a 21,00 horas
Numberu de Plazas: 12
Preciu: 20€ empadronaos / 30€ non empadronaos
Iscrición y reserva: Palaciu Don Gutierre
FRANCISCO JAVIER EMPERADOR MARCOS
Naz en Vegellina d'Orbigu, en xineiru y 12, 1962, aú reside ata los 10 años en que se trasllada a vivir a Llión.
Dende bien mozu vencéyase al mundu del folclore Llïonés formandu parte primeiru del grupu de Couros y Dancias del Ministeriu de Cultura y postreiramente cofundador del Grupu de Dancias Reinu de Llión.
Venceyáu dende siempres a asociaciones de caráuter etnográficu: Parva y Sosiega, Orfeón Llïonés, Grupu de baille tradicional Tenada, etc.
Ye profesor de pianu y téunicu superior n'arte Testil.
Coleicionista d'indumentaria tradicional llïonesa, parte de la sua coleición forma parte del Museyu Nacional d'Antropoloxía y del Museyu Etnográficu Provincial de Llión.
Rializóu importantes esposiciones de caráuter etnográficu: Portu, Palencia, Madrí, Llisbona, Salamanca, Llión, etc., asina cumu programas divulgativos de folclore en radiu y televisión. Davezu rializara cursos pa universitarios, aulas de folclore, espublizaciones y artículos de prensa, grabaciones musicales, etc.
BAILLE, INDUMENTARIA Y COSTUMES NEL VALLE'L BERNESGA
Esti cursu tenta d'averanos a la conocencia de las manifestaciones etnográficas y vezos d'esti valle recoyidas pur Javier Emperador nel trascursu de los últimos 25 años.
El desenrollu efeutuarase al traviés d'un estudiu pur Conceyos: Villamanín, Poula de Gordón y Cuadros, nos cualos vedremos pueblu a pueblu las manifestaciones, la evolución y las diferencias tantu nos aspeutos d'indumentaria cumu nos de bailles ya istrumentos, utilizandu un soporte d'imaxes y soníu grabaos en trabayos de campo.
PODER, GOVIERNU Y ALMINISTRACIÓN LLOCAL NEL REINU DE LLIÓN, SIEGLOS XV-XIX
Ponente: LAUREANO RUBIO
Duración: 15 horas
Datas: Avientu y 10, 11, 15, 17 y 18, 2008
Horario: De 19,00 a 22,00 horas
Numberu de Plazas: 15
Preciu: 20€ empadronaos / 30€ non empadronaos
Iscrición y reserva: Palaciu Don Gutierre
LAUREANO MANUEL RUBIO PÉREZ
Natural de Fresnu la Valduerna. Catedráticu d'Historia Moderna de la U.L.E. Llicenciáu y Doutor n'Historia Moderna pula Universidá d'Uviéu.
Ingresa na universidá de Llión en 1981 cumu profesor contratáu. Depuéis de deillos años de profesor Titular de Historia Moderna acede en 1994 a la cátedra d'Historia Moderna de la U.L.E.
INVESTIGACIÓN:
Dende la sua tesis doutoral espublizada pula U.L.E. baixu'l títulu La Bañeza y su Tierra, 1650-1850 y centrada na problemática social y económica del mundu rural, desenrollara diferentes llínias y proyeutos d'investigación que dieran cumu resultáu más d'una dolcena de llibros y un destacáu númberu d'artículos en revistas especializadas, asina cumu una amplia participación en congresos nacionales y estranxeiros. Una d'estas llínias d'investigación centrouse na problemática política de la provincia llïonesa dende la Edá Media ata'l sieglu XIX y la postreira espublización del llibru el Sistema político concejil de la provincia de León durante la Edad Moderna. N'esi mismu orde, outros proyeutos rellacionaos cuna burgesía maragata, cunos siñoríos llïoneses ou cuna problemática social y económica de la provincia llïonesa y del Reinu de Llión, sirvienun d'encontu a las correspondientes espublizaciones de referencia.
PODER, GOVIERNU Y ALMINISTRACIÓN LLOCAL NEL REINU DE LLIÓN, SIEGLOS XV-XIX
L'oxetivu cimeiru del cursu ye facer analís y valorar el marcu istitucional y las rellaciones de poder que s'establecieran y calteñeran na provincia llïonesa dende la Edá Media, ye dicire dende la configuración definitiva del Reinu de Llión, ata las reformas del sieglu XIX y la istauración de las istituciones d'anguañu. N'esti marcu y problemática analizaranse ente outras cuestiones rellacionadas cuna alministración llocal del mundu rual y urbán, el sistema conceyil y el pesu del Dreichu Consuetudinariu Llïonés, el réxime comunal y el coleutivismu social y económicu, asina cumu'l propiu réxime siñorial en tornu al que se configura un modelu políticu y social llïonés bien diferente del restu de territorios de la corona castellana.
Pa más información contautare cul teléfonu 987 344 383 (Miguel Escanciano) dende las 9,00 ata las 14,00 horas
CURSOS D’ HIBIERNU 2008
BAILLE, INDUMENTARIA Y COSTUMES NEL VALLE'L BERNESGA
Ponente: JAVIER EMPERADORDuración: 10 horas
Datas: Avientu y 9, 10, 16 y 17, 2008
Horariu: De 19,00 a 21,00 horas
Numberu de Plazas: 12
Preciu: 20€ empadronaos / 30€ non empadronaos
Iscrición y reserva: Palaciu Don Gutierre
FRANCISCO JAVIER EMPERADOR MARCOS
Naz en Vegellina d'Orbigu, en xineiru y 12, 1962, aú reside ata los 10 años en que se trasllada a vivir a Llión.
Dende bien mozu vencéyase al mundu del folclore Llïonés formandu parte primeiru del grupu de Couros y Dancias del Ministeriu de Cultura y postreiramente cofundador del Grupu de Dancias Reinu de Llión.
Venceyáu dende siempres a asociaciones de caráuter etnográficu: Parva y Sosiega, Orfeón Llïonés, Grupu de baille tradicional Tenada, etc.
Ye profesor de pianu y téunicu superior n'arte Testil.
Coleicionista d'indumentaria tradicional llïonesa, parte de la sua coleición forma parte del Museyu Nacional d'Antropoloxía y del Museyu Etnográficu Provincial de Llión.
Rializóu importantes esposiciones de caráuter etnográficu: Portu, Palencia, Madrí, Llisbona, Salamanca, Llión, etc., asina cumu programas divulgativos de folclore en radiu y televisión. Davezu rializara cursos pa universitarios, aulas de folclore, espublizaciones y artículos de prensa, grabaciones musicales, etc.
BAILLE, INDUMENTARIA Y COSTUMES NEL VALLE'L BERNESGA
Esti cursu tenta d'averanos a la conocencia de las manifestaciones etnográficas y vezos d'esti valle recoyidas pur Javier Emperador nel trascursu de los últimos 25 años.
El desenrollu efeutuarase al traviés d'un estudiu pur Conceyos: Villamanín, Poula de Gordón y Cuadros, nos cualos vedremos pueblu a pueblu las manifestaciones, la evolución y las diferencias tantu nos aspeutos d'indumentaria cumu nos de bailles ya istrumentos, utilizandu un soporte d'imaxes y soníu grabaos en trabayos de campo.
PODER, GOVIERNU Y ALMINISTRACIÓN LLOCAL NEL REINU DE LLIÓN, SIEGLOS XV-XIX
Ponente: LAUREANO RUBIODuración: 15 horas
Datas: Avientu y 10, 11, 15, 17 y 18, 2008
Horario: De 19,00 a 22,00 horas
Numberu de Plazas: 15
Preciu: 20€ empadronaos / 30€ non empadronaos
Iscrición y reserva: Palaciu Don Gutierre
LAUREANO MANUEL RUBIO PÉREZ
Natural de Fresnu la Valduerna. Catedráticu d'Historia Moderna de la U.L.E. Llicenciáu y Doutor n'Historia Moderna pula Universidá d'Uviéu.
Ingresa na universidá de Llión en 1981 cumu profesor contratáu. Depuéis de deillos años de profesor Titular de Historia Moderna acede en 1994 a la cátedra d'Historia Moderna de la U.L.E.
INVESTIGACIÓN:
Dende la sua tesis doutoral espublizada pula U.L.E. baixu'l títulu La Bañeza y su Tierra, 1650-1850 y centrada na problemática social y económica del mundu rural, desenrollara diferentes llínias y proyeutos d'investigación que dieran cumu resultáu más d'una dolcena de llibros y un destacáu númberu d'artículos en revistas especializadas, asina cumu una amplia participación en congresos nacionales y estranxeiros. Una d'estas llínias d'investigación centrouse na problemática política de la provincia llïonesa dende la Edá Media ata'l sieglu XIX y la postreira espublización del llibru el Sistema político concejil de la provincia de León durante la Edad Moderna. N'esi mismu orde, outros proyeutos rellacionaos cuna burgesía maragata, cunos siñoríos llïoneses ou cuna problemática social y económica de la provincia llïonesa y del Reinu de Llión, sirvienun d'encontu a las correspondientes espublizaciones de referencia.
PODER, GOVIERNU Y ALMINISTRACIÓN LLOCAL NEL REINU DE LLIÓN, SIEGLOS XV-XIX
L'oxetivu cimeiru del cursu ye facer analís y valorar el marcu istitucional y las rellaciones de poder que s'establecieran y calteñeran na provincia llïonesa dende la Edá Media, ye dicire dende la configuración definitiva del Reinu de Llión, ata las reformas del sieglu XIX y la istauración de las istituciones d'anguañu. N'esti marcu y problemática analizaranse ente outras cuestiones rellacionadas cuna alministración llocal del mundu rual y urbán, el sistema conceyil y el pesu del Dreichu Consuetudinariu Llïonés, el réxime comunal y el coleutivismu social y económicu, asina cumu'l propiu réxime siñorial en tornu al que se configura un modelu políticu y social llïonés bien diferente del restu de territorios de la corona castellana.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)